nadal, nadal...

Vas pel món amb la felicitat nadalenca tonta a sobre i de sobte, tornant d'un copiós dinar a un bufet lliure amb tota la família, veus una dona que podria ser la teva àvia caminant pel mig del carrer. De sobte, el teu caparró de nen mimat recorda la misèria dels miserables, així, sense avisar. Oh, quina peneta tot de sobte. Oh, que dolentotes les llums de Nadal que ens enganyen i tergiversen la nostra realitat i no ens deixen veure que hi ha gent que no té diners ni família. Vaja, que han estat hores de reflexió (pat)ètica per arribar a la conclusió de que aquesta festa és d'unió familiar i no social, ni molt menys solidaria... Tot plegat et fa un patapum estúpid al balanç de comptes de final de dia. Arribes a aquesta conclusió ara, i no mentre et foties la carn d'olla. Ara, i no quan brindaves entre llumetes amb xampany (cava no, que és nefast i horripilant segons totes les converses de sobretaula). 

Vaja, que la moral és tan relativa com la gana del sopar del 25 de desembre, que no en tens però piques algo. I aquesta entrada anti-nadal és tan típica com mirar el rellotge quan ja passen de les sis i dius que hauríem d'anar tirant mirant la dona i pensant en aquell sofà del menjador que no demana conversa.

Bon Nadal a tots els que sou tan naïf com jo.