el meu futur enyor


És un loop buit. Ara que tinc 22 anys i penso en la felicitat, el que veig és un jo de cinquanta anys, una casa, plantes, cafeteres i tot això. Però sobretot veig la meva llibreria i els meus fills mirant-se els meus llibres de la meva llibreria, i penso aquest seré jo i penso ja quins llibres compraré, aquesta edició, aquesta no, i la fascinació dels meus fills i les preguntes i la meva cara de sorpresa però tot molt normal perquè recordaré que quan tenia 22 anys, etcètera.

I el jo de cinquanta anys, no sé, no el conec, però imagino que pensarà des d'ulleres, jersei de llana, imagino que serà pluja algun dissabte, 3/24 de fons i veurà la felicitat en un jo de 22 anys que compra els llibres i els mou pels carrers i no els té presoners en llibreries estàtiques, i em recordarà ara mentre l'escric. I segurament ho recordarà tot una mica rústic, més rústic del que realment és això ara que ho escrit tot.

El resum és que vivim enviant il·lusions com cartes o e-mails, amunt i avall pel temps i es perden pel camí i caduquen en cantonades temporals. Però ei, tot això dins del meu cervell als cinquanta anys, que no 22. De moment no pateixo gens perquè d'acord, és un loop buit, però quan ho pensi ja em distreurà el moc del fill x o les notes de la filla y.

Comments

7 Responses to "el meu futur enyor"

Marta Parés ha dit... dimarts, 11 de maig de 2010 a les 23:42:00 CEST

m'agrada la idea dels llibres que no estàn empresonats en llibreries i es passegen segurament en suades motxilles

pau ballbé ha dit... dimecres, 12 de maig de 2010 a les 0:41:00 CEST

lloreta, quina traça, bravo!

gorrasmundiales ha dit... dimecres, 12 de maig de 2010 a les 1:37:00 CEST

quan no saps què dir sobre alguna cosa que llegeixes,
hi ha dues possibilitats
o que sigui pèssim
o genial.
no se què dir i obviament és la segona.

molt bon blog!

Elisa ha dit... dimecres, 12 de maig de 2010 a les 1:38:00 CEST

quan no saps què dir sobre alguna cosa que llegeixes,
hi ha dues possibilitats
o que sigui pèssim
o genial.
no se què dir i obviament és la segona.

molt bon blog!

segonpremi ha dit... dijous, 13 de maig de 2010 a les 1:37:00 CEST

Deia Benedetti "de vez en cuando es bueno ser consciente de que hoy, de que ahora, estamos fabricando las nostalgias que descongelarán algún futuro". En la mateixa línia, Ferrater: "Érem el record que tenim ara. Érem aquesta imatge. Els ídols de nosaltres, per a la submissa fe de després".

Pegar-li una volta més i sentir metanostàlgia pel nostre jo futur tenint nostàlgia del nostre jo present ja és bucle. 22 anys, mai ho haguera dit. Molt bon post.

tercerasalida ha dit... dimecres, 19 de maig de 2010 a les 1:28:00 CEST

Hola. Ando buscando gente que tal vez puede gustarle lo que empecé a hacer. Te invito a que veas la invitación que hay en mi blog
www.tercerasalida.blogspot.com

Mariona ha dit... diumenge, 23 de maig de 2010 a les 2:27:00 CEST

M´has fet plorar.

els prodigis són: