el ser i el temps


El pobre futbolista xuta la pilota sense gaire esma i l'envia a la primera graderia. Mentre esbufega i s'arregla els cabells, no pot evitar sentir algun xiulet provinent de les altures del Camp Nou.

El pobre futbolista s'eixuga la suor, fa unes quantes passes cap a la seva àrea i decideix optar per acceptar la premissa que nega que la forma del macarró podria no admetre una exegesis ontològica que domini el ser d'aquest ent negatiu que és negació de si mateix, contra la tendència peculiar de l'encobriment tot i que, de moment, el pobre futbolista no en sap l'adequació exacta. Però fins i tot aquesta idea formal i existencialment no imperativa de l'Existència porta a dins un contingut desplegat en si mateix. No queda tot il·luminat ja, encara que sigui crepuscularment, per la llum de la prèvia idea de l'Existència? En que es fonamenta la seva legitimitat? Per quina via cal percebre la proposició verdadera del macarró en quant a forma?

El pobre futbolista es col·loca bé la cinta i entrant a l'àrea veu arribar Alves fins al córner. La pilota vola bombejada entre els focus del Camp Nou. El pobre futbolista salta, fa contactar el seu cap amb l'esfèrica i aquesta es dirigeix lentament a les mans del porter. El públic va marxant cap al cotxe. L'arbitre xiula el final del partit. El pobre futbolista es mira les mans i camina a poc a poc.

Comments

5 Responses to "el ser i el temps"

Marta ha dit... dimarts, 4 de maig de 2010 a les 21:29:00 CEST

Cal donar-li temps i confiança. Un any i serà el millor.

Sílvie ha dit... dimecres, 5 de maig de 2010 a les 9:30:00 CEST

Pobret. A mi m'agrada.

Albert Lloreta ha dit... dimecres, 5 de maig de 2010 a les 10:31:00 CEST

I a mi. Però és que fa una cara...

Fidel ha dit... dimecres, 5 de maig de 2010 a les 15:58:00 CEST

http://www.youtube.com/watch?v=vIDgCTxm1PY

Anònim ha dit... dimecres, 5 de maig de 2010 a les 21:33:00 CEST

Doncs jo què vols que et digui, no he entès res!

els prodigis són: