I Jesús digué: és igual. Per molt que el rellegeixi, res. No s'entén una puta merda. Quina mania d'escriure'm raro. Zero signes de puntuació. Zero estructura. És que al final fa com mandra de llegir. És igual. La merda elitista de sempre, altre cop. Una frase ingeniosa i enigmàtica, vale. I després molts adjectius, d'acord... però collons, totalment incomprensible. No sé, crec que aquest cop passo. És que joder, per què cony no és més senzill? En serio, aquesta vegada passo. És que m'hi tiro tres hores per llegir i entendre una sola frase!
I per la pantalla, d'entre els núvols, en sortí un cap: sí? Doncs imagina't escriure-ho.
Entrades
Haha, ja saps la meva perspectiva, Lloreta... d'on no n'hi ha, no en raja. La forma per sí sola a mi no em diu pas res. És tan bonica com buida.
un petó!
molt i molt d'acord