perduda

Els ulls expulsen una mirada. La mirada surt projectada a través de l'aire, per les trinxeres lumíniques de l'aire. La mirada, una de moltes, avança tremolosa i en poruc silenci cap al no-res. Es precipita endavant, arrapada per l'infinita fragilitat del món. Inventa, per consolar-se, que des d'un altre cantó, si ningú apaga els llums, l'espera la piscina d'una altra mirada. Fi.


Comments

2 Responses to "perduda"

òscar ha dit... divendres, 14 de maig de 2010 a les 11:44:00 CEST

Les mirades sempre es perden només temporalment. Sempre acaben trobant alguna persona o cosa que les acull.

Núria ha dit... dilluns, 17 de maig de 2010 a les 0:01:00 CEST

es perden, van i tornen des del pensament, d'endarrera cap endavant...

els prodigis són: