seguretat


En Joan es lleva esperant les sabatilles, el cafè, el diari de subscripció, el pot de gel de la dutxa ben ple, la ràdio, les notícies, l'economia, les línies rectes per pasturar com a tothom li agrada al despertar-se, esmorzars tres vint i quatre, corbata, colònia, el tren ple, la línia ben recte de la feina, les novetats gens sorprenents que construeixen quadrats, rectangles i octàgons laborals, la lineal caiguda del sol, l'arribada a casa, la clau que casa amb el pany, el sofà, el sopar, el vi, les sabatilles, els llençols, el despertador.

En Joan però, sense previ avís, és víctima de les corbes de la vida, que les molt putes sempre ho foten tot així sense explicar-se i al saltar del llit el seus peus no xoquen amb les sabatilles, a sota els peus només hi ha vertigen i aire i el pobre Joan tot adormit va caient per un tobogan d'oxigen, entre núvols i orenetes i ni rastre d'opacitat al món i ell que voldria les sabatilles per anar a fer el cafè però només troba que gas, inexistència i no-res.

Comments

6 Responses to "seguretat"

pau ha dit... dijous, 27 de maig de 2010 a les 12:22:00 CEST

osti, pobre joan

anònim ha dit... dijous, 27 de maig de 2010 a les 13:22:00 CEST

com diria el proverbi xines: glande

gorrasmundiales ha dit... dijous, 27 de maig de 2010 a les 17:40:00 CEST

la setmana passada vaig actuar en un curt on el personatge principal era el Joan. Jo era el punt d'inflexió entre el primer paràgraf i el segon. M'ha fet gràcia llegir-ho

Les sabatilles ha dit... dissabte, 29 de maig de 2010 a les 0:28:00 CEST

tenim fred, Joan

Mariona ha dit... dijous, 3 de juny de 2010 a les 16:36:00 CEST

Què bé que escrius, Albert!

irene ha dit... dilluns, 7 de juny de 2010 a les 16:30:00 CEST

jo al joan li regalaré una grandíssima cama elástica

els prodigis són: