seguretat

En Joan es lleva esperant les sabatilles, el cafè, el diari de subscripció, el pot de gel de la dutxa ben ple, la ràdio, les notícies, l'economia, les línies rectes per pasturar com a tothom li agrada al despertar-se, esmorzars tres vint i quatre, corbata, colònia, el tren ple, la línia ben recte de la feina, les novetats gens sorprenents que construeixen quadrats, rectangles i octàgons laborals, la lineal caiguda del sol, l'arribada a casa, la clau que casa amb el pany, el sofà, el sopar, el vi, les sabatilles, els llençols, el despertador.

En Joan però, sense previ avís, és víctima de les corbes de la vida, que les molt putes sempre ho foten tot així sense explicar-se i al saltar del llit el seus peus no xoquen amb les sabatilles, a sota els peus només hi ha vertigen i aire i el pobre Joan tot adormit va caient per un tobogan d'oxigen, entre núvols i orenetes i ni rastre d'opacitat al món i ell que voldria les sabatilles per anar a fer el cafè però només troba que gas, inexistència i no-res.